![]() |
Èric and the Army of the Phoenix (1/5)
Uploaded by: ericielfenix
Video Description:
An incredible but true story: Spanish authorities prosecute child for terrorism when he e-mails companies requesting labelling in Catalan language, using Phoenix monicker from Harry Potter books. Police accuse him of organizing an Al Qaeda cell. Case goes all the way to Spanish High Court. http://english.ericielfenix.cat U.S. press enquiries: Emily Moore, tel. (865) 254-5244 OgleMoore@gmail.com
Tags for this video: army bertran catalan catalonia eric exercit exèrcit fenix fènix harry order phoenix potter èric
Find more videos in the "News" category
See more videos uploaded by ericielfenix
Comments for this video: Show || Hide
Tell a friend:
















que han signat, sense mi, les busques de l'estrall.
i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva.
Maria Mercè Marçal
amb boca i mans de molta saviesa,
i hi ha un moment de pànic o delit,
que arribe, prest, al centre de la música,
el seu melic, el laberint d'espills.
Oh Bach, oh Bach, o sempre Bach -- em muir!
Fou una pàtria. Va morir tan bella,
que mai ningú no la gosà enterrar:
damunt de cada tomba un raig d'estrella
sota de cada estrella un català.
aquella son tan dolça de la mort,
que les sirenes dia i nit sentia
com li anaven desvetllant el cor.
i del fons de la tomba més glaçada
fremí una veu novella el cant dels cants:
- Foc nou, baixa del cel i torna a prendre.
Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra,
oh Pàtria de les tombes flamejants.
tot preservant virginitat de sucre,
quan no pots més i els crepuscles et cremen:
maniobrant expertament i dòcil,
aquelles nits que cremen els llençols
i et cremen el llit com si fos dins un forn.
tot el secret roman, sol, en el clítoris;
i amb dit suau, amb la punta del dit,
l'has d'oprimir, però tampoc no massa,
i has de fregar, lentament i amb amorosa.
Arribaràs, tot seguit, a l'orgasme.
Vicent Andrés Estellés
(Miquel Martí i Pol - Lluís Llach)
Ara mateix enfilo aquesta agulla
amb el fil d'un propòsit que no dic
i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis
que anunciaven taumaturgs insignes
no s'ha complert, i els anys passen de pressa.
De res a poc, i sempre amb vent de cara,
quin llarg camí d'angoixa i de silencis.
i assentar els peus en terra i proclamar-nos
hereus d'un temps de dubtes i renúncies
en què els sorolls ofeguen les paraules
i amb molts miralls mig estrafem la vida.
De res no ens val l'enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer.
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l'espai concret d'ara mateix, l'espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.
Vam girar full temps ha, i alguns s'entesten
a llegir encara la mateixa plana.
que escampa tants de ressons impensats;
pensem-la clara i suggerent, que ens ompli
l'espai concret d'ara mateix, l'espai
en què no hi ha cap mena de sorpresa
i tot és vell, i trist, i necessari.
Vam girar full temps ha, i alguns s'entesten
a llegir encara la mateixa plana.
i no sé jo com diré amb quina mà
he sentit més el plaer que em donaves.
Oh plet tan dolç o doble experiència,
cosa d'amor o de breu epigrama,
¿qui sabrà dir quin fou el resultat?
Mire, i no veig més que unes taques llargues.
Vicent Andrés Estellés